Considerada una de les obres més grandioses i alhora de gran dificultat tècnica i musical, no es pot escoltar fàcilment en concert, i el públic de Cervera va tenir la sort de poder-la gaudir al màxim.
Formada per dotze peces d’un atractiu innegable i que es basen en la combinació d’alguns materials procedents del folklore espanyol, una estudiada paleta de recursos tímbrics del piano i una tècnica ben depurada, en la suite Ibèria es poden escoltar des de melodies d’origen popular passant per ritmes intricats i que ens recordaran l’accent espanyol, així com una escriptura virtuosística de primer nivell. I és que per alguna cosa és un dels principals emblemes musicals de l’anomenada música nacionalista.
La pianista barcelonina és posseïdora d’un fraseig imbuït de lirisme i un exquisit control del so però sobretot té una capacitat gairebé innata per oferir una gràcia rítmica realment encomanadissa. De les mans d’Alba Ventura brollaren les notes de manera tan natural com superba gràcies a una rítmica magistral, un control del rubato, un gust per la varietat dels colors i una gran capacitat de recreació. I en la nostra memòria quedaran moments com El Corpus Christi en Sevilla -tan passional com imbuïda de colors-, la castissa rítmica d’Almería, la radiant lectura de El Albaicín o El Polo.
Sens dubte, un gran recital, que en uns mesos la pianista enregistrarà i, per tant, podrem recordar i tornar a assaborir.
Informació aportada per Santi Riu (Associació d’Amics de la Música).
Foto: Marc Horne.