Inici » Ciutat » Història

Història

Edat mitjana

Una carta de donació datada el febrer de 1026, signada per Ermessenda i Berenguer Ramon I, comtes de Barcelona, evidencia la concessió de terres a tres famílies rurals. Aquest fet marca l’inici de la història de la regió amb la creació del castrum Cervarie. Aquest document detalla els límits d’un castell, a excepció d’una porció ocupada pels sarraïns.

Edat moderna

Sota la jurisdicció dels comtes de Barcelona i, més endavant, dels monarques de Catalunya-Aragó, va sorgir la vila de Cervera. En el segle XI, es va fundar el priorat de Sant Pere Gros, vinculat primer a Sant Pere de Rodes i després a Ripoll. Amb la frontera occidental estabilitzada a Lleida cap a l’any 1149, Cervera va experimentar un ràpid creixement, transformant-se en una vila closa.

Alfons I, el 1182, va atorgar drets significatius als residents de Cervera, permetent-los formar confraries, triar cònsols i organitzar defenses contra cristians i sarraïns. Aquesta autonomia municipal es va ampliar durant el regnat de Jaume I, i en 1275, Cervera va rebre un important privilegi de Jaume I. Així, es consolidà el seu rol com a població reial. Aquestes mesures van alliberar els residents de l’opressió feudal, evolucionant el municipi en un sistema de Confraria (1182), Consolat (1202) i Paeria (des de 1267).

No és fins al segle XVIII, específicament el 1702, que Cervera va rebre el títol de ciutat per part de Felip V. Seguint el Decret de Nova Planta, es va centralitzar l’ensenyament universitari a Cervera, tancant les altres universitats. Després de la guerra, devastada, Cervera va escollir aliar-se amb els Borbons, enviant ambaixadors a la Cort. L’objectiu era afirmar la seva fidelitat a Felip V, fet que va comportar la creació de la Universitat de Cervera com a recompensa. Aquesta nova institució va impulsar econòmicament la ciutat, duplicant la seva població gràcies a l’arribada de prop de 2.000 estudiants.

Edat contemporània

Amb el trasllat dels estudis universitaris a Barcelona en 1842, Cervera va experimentar una notable pèrdua econòmica. No obstant això, l’arribada del ferrocarril en 1860 i l’impuls de diverses indústries i del comerç vinícola van propiciar un cert ressorgiment econòmic. Durant la III Guerra Carlina, la nit del 16 de febrer de 1875, Cervera va resistir un intent d’ocupació carlina. Aquesta victòria se celebra, encara avui, amb la Processó del Puro.

L’època de la democràcia va començar amb un fort compromís de Cervera en la transició cap a aquest nou sistema polític i la restauració de les llibertats civils, així com en la restitució de la Generalitat i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La ciutat va ser un punt clau en la Marxa de la Llibertat de 1976 i va jugar un paper actiu en l’Assemblea de Catalunya. Els ciutadans van revifar l’ús dels carrers com a espais de sociabilitat i celebració. Es va promoure la recuperació de tradicions com els gegants de la ciutat, la Festa Major del Sant Crist, la setmana cultural Isagoge, i la creació de l’Aquelarre de Cervera, una festa que ha guanyat renom durant les seves quasi quaranta edicions.

Més informació a la Viquipèdia: ca.wikipedia.org/wiki/Cervera

Què en penses, de la nova pàgina web de Cervera.cat?
Si us plau, fes-nos-ho saber a través d’aquest formulari. Gràcies per ajudar-nos a millorar!