Una excavació per aprofundir en el passat medieval del castell de Cervera ha acabat obrint una finestra a un passat molt més remot. Els treballs arqueològics d’aquest estiu han tret a la llum un rastre de petjades fossilitzades d’uns 30 milions d’anys d’antiguitat, corresponents al període de l’Oligocè. Una descoberta excepcional que permet retrocedir milions d’anys en la història d’aquest indret.
La troballa s’ha produït en el marc del projecte de recerca “Dinàmiques del poblament a la vall de l’Ondara: de la Protohistòria a l’Edat Mitjana”, impulsat pel grup de recerca arqueològica de l’Associació La Nova de Cervera i seleccionat en la convocatòria de Projectes Quadriennals d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
La investigadora principal del projecte, l’arqueòloga Sabina Vall, explica que la campanya d’enguany s’havia plantejat per tornar a intervenir en espais excavats a principis dels anys 2000 i comprovar l’estat del jaciment, especialment al sector nord del castell. Res feia preveure que els treballs acabarien revelant un rastre paleontològic.
“Durant la intervenció en un dels àmbits on estàvem treballant, ens va aparèixer un rastre de petjades fossilitzades que no esperàvem. Ha estat una gran troballa, excepcional, especialment per l’estat de conservació en què es troben”, assenyala Vall. La investigadora destaca que les petjades han arribat fins als nostres dies malgrat trobar-se en un recinte emmurallat i fortificat que ha experimentat nombroses transformacions al llarg dels segles.
La descoberta, afegeix, “dona un valor afegit al projecte”, perquè amplia una recerca inicialment arqueològica cap al camp de la paleontologia.
Un animal emparentat amb els cavalls
El paleontòleg i director del Museu de la Conca Dellà d’Isona, Àngel Galobart, situa les petjades fa aproximadament 30 milions d’anys. “Han trobat el rastre d’algun animal que va trepitjar aquesta zona fa uns trenta milions d’anys. És curiós perquè veus totes les construccions i, al mig, hi ha un rastre molt ben definit”, explica.
La identificació de l’animal encara és preliminar, però els primers estudis apunten que les petjades podrien correspondre a un paleotèrid, un mamífer extingit
emparentat amb els cavalls. Es tractaria d’un animal herbívor més petit que un cavall actual i que podia tenir tres dits a les extremitats.
Les petjades, d’entre 10 i 15 centímetres, ja han estat identificades com a petjades fossilitzades i ara seran objecte d’un estudi més aprofundit. Els investigadors han realitzat una fotogrametria de la superfície i han generat un model tridimensional del rastre, que permetrà analitzar-ne amb detall la morfologia i avançar en la identificació de l’animal que les va deixar.
La troballa també té interès per la seva localització. Segons els especialistes, fins ara no es tenia constància d’un rastre d’aquestes característiques tan al sud d’aquesta zona, fet que pot aportar noves dades sobre la fauna i el paisatge de l’Oligocè a la Segarra i ampliar l’àrea d’estudi paleontològic.
De l’arqueologia a la paleontologia
Des de la Paeria de Cervera, el paer en cap, Jan Pomés, ha celebrat una descoberta que reforça l’aposta per recuperar i estudiar el patrimoni local. “Estem molt contents per aquesta troballa, perquè vam emprendre un nou camí en l’àmbit arqueològic. Feia molts anys que, arqueològicament, no es mirava cap al castell i, en general, tampoc s’havia treballat gaire aquest àmbit a Cervera”, afirma.
Pomés posa en valor la continuïtat de la recerca i la col·laboració entre professionals, institucions i administracions per aprofundir en el coneixement del passat de Cervera.
Per la seva banda, Montserrat Parra, directora dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida, destaca que es va actuar immediatament després de la descoberta. “Tan aviat com es va produir la troballa de les petjades, ens vam posar en contacte amb el Servei d’Arqueologia dels Serveis Territorials. Ho vam venir a veure amb els paleontòlegs i vam comprovar que realment eren unes petjades amb possibilitats i que calia estudiar-les i analitzar-les”, explica.
Posteriorment, es van sol·licitar informes als organismes especialitzats en paleontologia per determinar l’abast i la rellevància de la descoberta. Segons Parra, els primers resultats són “realment engrescadors” i obren un nou camp d’estudi per aprofundir en el passat més remot del territori.
Cervera mira més enrere que mai
La descoberta arriba en un any especialment simbòlic per a la ciutat. Cervera commemora enguany els mil anys de la carta de poblament, però les petjades trobades al castell obliguen ara a dirigir la mirada molt més enrere.
“Nosaltres vam apostar molt per l’arqueologia. Està molt bé tot el que s’ha treballat des d’un punt de vista més històric, però també hi ha la prehistòria, allò que va més enllà del moment en què els documents desapareixen i ja no queda res més que les pedres”, destaca el paer en cap.
Així, mentre Cervera celebra mil anys d’història documentada, el castell ha revelat inesperadament un testimoni d’un passat immensament més llunyà: les passes d’un animal que va caminar per aquest indret fa uns 30 milions d’anys.
